Malaltia de La Peyronie: causes, símptomes i tractamentsmembrana dels cossos cavernosos

Motivos de la malaltia de La Peyronie

La malaltia de La Peyronie és un procés patològic caracteritzat per la formació de plaques fibroses denses a l’albuginada dels cossos cavernosos del penis. Aquestes formacions provoquen una deformació del penis en erecció. Els microtraumatismes que es produeixen durant les relacions sexuals, en particular durant moviments excessivament actius, anormals o incòmodes, són considerats com la causa més freqüent d’aquesta patologiasi. Aquests microtraumatismes desencadenen un procés inflamatori i provoquen la proliferació del teixit connectiu, cosa que comporta la formació de cicatrius i plaques.

Però, el desenvolupament de la malaltia de La Peyronie pot ser degut a altres factors més enllà de lesions mecàniques dels teixits. Particularitats anatòmiques congènites, com una uretra encortada, així com canvis relacionats amb l’edat i una disminució de l’elasticitat dels teixits vasculars i connectius, també poden contribuir a la formació de modificacions fibroses. No s’ha d excloure el paper de les patologies vasculars com l’hipertensió, l’aterosclerosi, el diabetis, així com els estats autoimmunes en què l’organisme comença a atacar els seus propis teixits. Tot aquests factors poden alterar la cicatrització normal de les micro-lesions i provocar una creixement anormal del teixit connectiu.

Addicionalment, la malaltia de La Peyronie pot tenir un impacte en la fertilitat masculina. Més curvatura del penis i el dolor associat poden dificultar les relacions sexuals i reduir la freqüència de pèrdues sexuals. En alguns casos, especialment en cas de disfunció erèctil pronunciada, les possibilitats de concepció natural poden disminuir. A més, una inflamació persistent i una fibrosi dels teixits poden alterar el pas normal del sèrum, afectant també la funció reproductora. Tot i que la malaltia de La Peyronie rarament és una causa directa d’esterilitat, pot complicar notablement la realització dels projectes reproductius d’una parella, especialment quan s’associa amb altres factors de risc d’esterilitat masculina.

Síntomes i manifestacions

Les manifestacions clíniques depenen de l’estadi de la malaltia. En la fase aguda, sovint apareix un dolor intens durant l’erecció, així com una sensació de densificació sota la pell del penis. A la palpació, pot tractar-se de petits nòduls o de plaques. Amb l’evolució de la malaltia, s’apreix una fase crònica, caracteritzada per una curvatura estable del penis, que pot empitjorar. En aquesta etapa, sovint el dolor desapareix, però la funció erèctil es veu alterada i la deformació esdevé permanent.

Entre els símptomes més freqüents, destaquen:

• una curvatura visible del penis en erecció ;
• encurtesi del penis ;
• disminució de la qualitat de l’erecció o disfunció erèctil total ;
• incòmode, dolor, especialment durant les relacions sexuals ;
•  

Estadis de la malaltia

S’hi distingeixen dues fases principals de l’evolució de la malaltia de La Peyronie. La fase aguda dura de pocs setmanes a sis mesos. En aquesta etapa, s’observen modificacions inflamatòries, dolor i formació de plaques fibroses. És durant aquest període que el tractament és més efectiu. La fase cronica arriba després de l’estabilització dels símptomes : desapareix el dolor, però la curvatura persisteix i les plaques poden endurir-se i fins i tot calcificar-se. En aquests casos, les intervencions sovint es pretenen eliminar les conseqüències més que les causes de la malaltia.

Possibilitats de tractament

Les metodologies de tractament van des de la teràpia conservadora fins a les intervencions quirúrgiques. La tria de l’enfoc depèn de l’estadi de la malaltia, del grau de deformació, de la intensitat del dolor i de la presència d’una disfunció erèctil concomitant.

En fases primerenques, s’utilitza un tractament medicamentós : medicaments amb acció antioxidants, pentoxifilina, complexos enzimàtics, tamoxifè en i altres substàncies que retarden la creixement del teixit connectiu. En complement, s’apliquen tècniques de fisioteràpia : teràpia per ones de xoc (TOC), ionoforèsi, teràpia PRP amb injectió de plasma enriquit autòleg, teràpia LOD per restablir la circulació sanguínia i l’elasticitat dels teixits.

Una intervenció quirúrgica és necessària quan el tractament conservador no dóna resultats. Les tècniques següents són utilitzades : operació de Nesbit (encurtament de la part de l’albuginada oposada a la placa), corporoplàstia amb reemplaçament del teixit fibros per els propis teixits del pacient o per un material sintètic. En cas d’associar la malaltia de La Peyronie amb una forma severa de disfunció erèctil, s’en considera la implantació d’una pròtesi peniana per restablir la funció erèctil.

Prevenció : com reduir el risc de malaltia

La prevenció de la malaltia de La Peyronie consisteix a estar atent a la salut sexual i a eliminar els factors que provoquen microtraumatismes o un deteriorament de la regeneració dels teixits. És important evitar les situacions en què el penis està sotmès a tensions mecàniques : durant les relacions sexuals, cal prioritzar postures segures, utilitzar una quantitat suficient de lubricant i evitar qualsevol tensió excessiva. El tabac i l’abús d’alcohol tenen un efecte negatiu sobre la microcirculació i la regeneració, així com afavoreixen les respostes inflamatòries.

El manteniment d’un pes normal, una activitat física regular i una alimentació equilibrada enforteixen la paret vascular i redueixen el risc de trastorns metabòlics que afavoreixen el desenvolupament de la malaltia. També és important controlar el nivell d’estrès i l’equilibri hormonal : l’estrès crònic augmenta el cortisol, que inhibeix els processos de reparació i enforteix la fibrosi.

Durant l’ús de medicaments o aparells per corregir la disfunció erèctil, és imprescindible consultar un metge per evitar efectes secundaris i lesions. També és recomanable passar periòdicament revisions preventives amb un uròleg, especialment en cas de factors de risc : diabetis, patologies vasculars, malalties auto immune.

Enfoc global del tractament

És important recordar que la malaltia de La Peyronie no només afecta la salut física de l’home, sinó que també pot tenir un impacte psicològic important. Un diagnòstic precoç, una teràpia personalitzada i el suport d’un especialista qualificat permeten millorar considerablement la qualitat de vida i la salut sexual. No dubteu a consultar un metge en els primers signe de la malaltia : com més aviat s’iniciï el tractament, més alt és el percentatge de recuperació i prevenció de complicacions. Si la malaltia de La Peyronie ha afectat la capacitat per concebre, el metge pot considerar mètodes addicionals per restaurar la fertilitat, com ara la estimulació medicamentosa, les tècniques de reproducció assistida (per exemple, FIV, FIV amb donació d’òvuls, FIV amb doble donació), així com, si cal, la donació de semen com a opció per preservar les possibilitats de convertir-se en pare.